La intel·ligència artificial (IA) és un camp de la informàtica que s’enfoca a crear sistemes que puguin fer tasques que normalment requereixen intel·ligència humana, com l’aprenentatge, el raonament i la percepció.
Aquests sistemes poden percebre el seu entorn, raonar sobre el coneixement, processar la informació derivada de les dades i prendre decisions per a aconseguir un objectiu dona
Orígens i història de la intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial va sorgir com un concepte en la dècada de 1940, influenciat per els treballs de matemàtics com Norbert Wiener i John von Neumann, i també per la ciència-ficció. John McCarthy va acunyar el terme «intel·ligència artificial» en 1956 durant la Conferència de Dartmouth. Des de llavors, els avanços en la potència informàtica i els nous algorismes han impulsat un creixement significatiu en aquest àmbit. Avui en dia, la intel·ligència artificial és una de les tecnologies més disruptives, generant tant possibilitats com preocupacions sobre el seu ús i impacte en la societat.
Com funciona la IA?
Les Intel·ligències artificials utilitzen algorismes i models matemàtics per a processar grans quantitats de dades i prendre decisions basades en patrons i regles establertes a través de l’aprenentatge automàtic, que és la capacitat d’una màquina per a aprendre de manera autònoma a partir de dades sense ser programada específicament per a fer-ho.
D’aquesta manera la IA pot millorar la seva precisió i eficiència amb el temps.
Tipus d’Intel·ligència Artificial
Segons la definició d’Intel·ligència Artificial de la Comissió Europea existeixen dos tipus de IA:
- Programari: assistents virtuals, programari d’anàlisi d’imatges, motors de cerca o sistemes de reconeixement de veu i rostre.
- Intel·ligència artificial integrada: robots, drons, vehicles autònoms o la Internet de les Coses.
Tipus de IA (per capacitats)
Artificial narrow intelligence
La tecnologia actual es basa principalment en l’Artificial Narrow Intelligence (ANI), que pot realitzar tasques específiques predefinides, com les respostes de Siri en un iPhone. Tot i ser sofisticada, necessita un gran conjunt de dades per funcionar i no pot aprendre, ampliar o interpretar informació per aplicar-la a noves tasques. Malgrat els avenços, totes les eines basades en IA continuen sent limitades en aquest aspecte.
Intel·ligència artificial general
La Intel·ligència Artificial General (AGI) aspira a replicar la presa de decisions humanes, incloent-hi la lògica, les emocions i l’aprenentatge. La Prova de Turing és una de les proves més famoses per a avaluar-la. Malgrat alguns èxits, com ChatGPT, la IA encara no pot superar totalment les proves més complexes de la AGI, i alguns consideren que la prova de Turing potser està obsoleta. En resum, la AGI continua sent més un objectiu que una realitat actualment.
Memòria limitada
La Intel·ligència Artificial de Memòria Limitada utilitza dades emmagatzemades per a informar sobre el funcionament actual i pot processar seqüències de dades adaptant-se a elles. Millora les experiències digitals anticipant les accions dels usuaris i seleccionant contingut adequat en temps real. S’utilitza en vehicles autònoms per a percebre, reaccionar i prendre decisions. Tot i això, requereix moltes dades per a entrenar-se en tasques senzilles i pot trobar problemes inesperats si no s’ha programat per a ells.
Sectors d’ús de la Intel·ligència Artificial
En el camp de la salut
Els investigadors estudien com usar la IA per a analitzar grans quantitats de dades per a trobar patrons que podrien portar a nous descobriments mèdics i a altres maneres de millorar els diagnòstics individuals.
Sistemes com KConnect, cofinançat per la UE, està desenvolupant serveis de cerca i text en diversos idiomes que ajuden les persones a trobar la informació mèdica més rellevant disponible
En el sector del transport
La IA pot ajudar a millorar l’eficiència i l’ús de robots a les fàbriques. Per a optimitzar els recorreguts de vendes o amb prediccions puntuals del manteniment necessari o d’avaries en ‘fàbriques intel·ligents’.
Reptes i perills de la intel·ligència artificial
Encara que la intel·ligència artificial té el potencial de transformar la forma en què interactuem amb el món, també presenta una sèrie de reptes i preocupacions:
- Els algorismes de la *IA poden ser esbiaixats si es basen en dades incompletes o no representatius.
- Existeix la preocupació que la *IA pugui ser utilitzada per a fins malintencionats, com la guerra cibernètica o la manipulació de l’opinió pública.
- Té el potencial de reemplaçar als treballadors humans en molts camps, la qual cosa podria tenir un impacte negatiu en l’economia.
- La *IA planteja una sèrie de preocupacions ètiques, com la privacitat, la seguretat i la responsabilitat.
que es el chatgpt
Content Text
Beneficis de la IA
Automatització
La Intel·ligència Artificial (IA) pot automatitzar fluxos de treball i processos, o treballar de manera autònoma sense la necessitat d’un equip humà.
Pot ajudar en la seguretat cibernètica mitjançant la supervisió del trànsit de xarxa.
En una fàbrica intel·ligent, diversos tipus de IA poden ser utilitzats, com robots amb visió artificial per a la navegació i inspecció de productes, la creació de bessons digitals, o l’ús d’analítica en temps real per a mesurar l’eficiència i la producció.
Ràpid i precís
La IA pot processar més informació de forma més ràpida que un ésser humà, mitjançant la cerca de patrons i el descobriment de relacions en dades que l’humà podria no detectar.
Disponibilitat infinita
La IA no tenen limitacions en termes d’horaris, necessitat de descansar ni cap altre factor que pugui interrompre la labor d’un ésser humà. Quan s’executen en el núvol, la IA i l’aprenentatge automàtic poden estar “sempre actius”, i treballar contínuament en les tasques assignades.
Programador de videojocs, Creador de pàgines Web, Desenvolupador d’aplicacions per Android.
