La informàtica, també anomenada computació, és l’àrea de la ciència que s’encarrega d’estudiar l’administració de mètodes, tècniques i processos amb la finalitat d’emmagatzemar, processar i transmetre informació i dades en format digital. La informàtica abasta des de disciplines teòriques (com a algorismes, teoria de la computació i teoria de la informació) fins a disciplines pràctiques (inclòs el disseny i la implementació de maquinari i programari). La informàtica generalment es considera una àrea de recerca acadèmica i diferent de la programació informàtica.
D’aquesta manera, la informàtica es refereix al processament automàtic d’informació mitjançant dispositius electrònics i sistemes computacionals. Els sistemes informàtics han de comptar amb la capacitat de complir tres tasques bàsiques: entrada (input, captació de la informació), processament i sortida (transmissió dels resultats).
Característiques de la informàtica
La informàtica, a grans trets, pot caracteritzar-se de la següent manera:
El seu objecte d’estudi pot resumir-se en el tractament automatitzat de la informació mitjançant sistemes digitals informatitzats.
Es proposa tant l’abordatge teòric com el pràctic dels sistemes informàtics, encara que no es tracta d’una ciència experimental.
Presa en préstec el llenguatge formal de la lògica i la matemàtica per a expressar les relacions entre els sistemes de dades i les operacions que aquests executen.
És una de les disciplines científiques més joves, sorgida formalment en la segona meitat del segle XX.
Historia de la informática
Al contrari del que es creï, la informàtica és anterior a la invenció de les computadores. Posseeix molt antics antecedents en les màquines de càlcul mentals dels filòsofs de l’Antiguitat Grega, com Euclides (c. 325-265 a. C.) i el seu famós algorisme, o bé en les calculadores mecàniques del segle XVII i les màquines programables del segle XIX.
No obstant això, en la primera meitat del segle XX es va crear la tecnologia necessària per a desenvolupar les primeres computadores. Entre aquests avanços es troba el tub al buit, les portes lògiques i els primers circuits, la qual cosa va inaugurar un camp del saber que molt aviat va revolucionar a tots els altres i va canviar la forma en què pensem el treball.
També va ser central el treball en algorismes durant les primeres tres dècades del segle, sota el geni de figures com el matemàtic britànic Alan Turing (1912-1954). D’altra banda, el context de la Segona Guerra Mundial va impulsar als primers calculadors automàtics que es van disposar per a desxifrar els codis de guerra de l’enemic.
La primera màquina de càlcul totalment programable i automàtica va ser inventada en 1941, anomenada Z3, i en 1944 la primera màquina electromecànica, en la Universitat d’Harvard als Estats Units: la Mark I.
Des de llavors, els sistemes informàtics no van cessar de canviar. Es van incorporar noves tecnologies com els transistors, els semiconductors i diversos mecanismes d’emmagatzematge d’informació, des de les targetes perforades fins a les primeres cintes magnètiques.
El primer computador de la història va ser el ENIAC (1946), de la Universitat de Pennsilvània, que ocupava una habitació completa. Va ser el primer de diverses generacions de sistemes informàtics per venir, cada vegada més petits i potents.
Les primeres escoles de computació, en el marc de les universitats, van sorgir entre les dècades de 1950 i 1960. Paral·lelament la indústria informàtica, naixent però poderosa, que permeó totes les altres àrees del saber humà en tot just 60 anys de desenvolupament.
Programador de videojocs, Creador de pàgines Web, Desenvolupador d’aplicacions per Android.
