informació sobre Debian

Debian és un sistema operatiu basat en GNU/Linux de codi obert, no comercial i totalment gratuït per a qualsevol ús. És una de les distribucions més importants amb una trajectòria que va començar en 1993, impulsat per Ian Murdock. de fet es tracta d’un dels sistemes operatius basats en el kernel de Linux més antics.

Des dels seus orígens s’ha alineat fortament amb la filosofia del projecte GNU i el programari lliure, unint a molts entusiastes a la seva causa. De fet durant un temps va estar esponsoritzada directament per la Free Programari Foundation de Richard Stallman, líder del projecte GNU. Actualment es manté gràcies a la seva pròpia fundació.

Pel que fa a popularitat, ocupa una plaça en el podi de les millors. Però atenció a la dada: dins del selecte grup de les distribucions més populars comparteix mèrits amb unes altres tan famoses com Ubuntu o Mint, que són en realitat distribucions basades en Debian. Per tant, la branca de distros basades en Debian podem afirmar que és la més popular en aquests moments. Ho expliquem en Linux i les seves principals distribucions.

Quines característiques té Debian

La característica més destacada de Debian és que solament inclou programari gratuït, amb llicència Open Source. Aquest detall és rellevant, ja que en el món de Linux no sempre tot el programari té el mateix caràcter lliure, per exemple en el cas de controladors de maquinari. Debian no inclou cap programa que no comparteixi la seva filosofia oberta encara que no limita als usuaris a instal·lar programari de qualsevol tipus, comercial o no, a través dels repositoris de programari del propi Debian o altres fonts.

Una altra important filosofia de Debian és mantenir una alta estabilitat del sistema. Per això, moltes vegades les versions dels programes triats en la distribució no són les més recents, perquè solament s’adopten fins que han estat completament provades al llarg del temps. Novament, això no vol dir que com a usuaris no puguem instal·lar qualsevol versió d’un programa, llenguatge o programari en general que es requereixi.

Aquestes característiques provoquen que Debian sigui especialment popular de cara a l’administració de servidors, on es requereix una elevada estabilitat. De fet, en tots els productes de servidors de Arsys podem trobar Debian com un dels sistemes operatius que podem instal·lar com a imatge de les màquines. Fins i tot fa poc publiquem un altre post anunciant la disponibilitat de l’última versió de Debian en els nostres servidors.

Per descomptat, Debian també disposa de versions enfocades a usuaris d’ordinadors personals, amb GNOME de manera predeterminada com a programari per a la interfície gràfica. No obstant això, Debian no és tan popular com distribució per a ordinadors d’escriptori, atès que moltes vegades els usuaris requereixen programari més recent o controladors que no estan sempre inclosos de casa.

Distribucions derivades de Debian

No podem parlar de Debian sense esmentar les seves principals distribucions derivades, entre les quals tenim algunes tan importants com Ubuntu. En termes de programació una distribució derivada no és més que un fork del projecte, en el qual es van introduint personalitzacions més o menys rellevants i enfocades a determinats usos i tipus d’usuaris.

• Ubuntu: una distribució molt popular, tant en entorns d’escriptori com en servidors i gestionada per l’empresa Canonical
• Linux Mint: un sistema operatiu usat generalment per a ordinadors d’escriptori, amb un complet set de programes d’interfície gràfica per a tots els gustos. És gestionada per la seva comunitat.
• Raspbian: el sistema operatiu oficial de la família de dispositius Raspberry.
• Lubuntu: un sistema operatiu lleuger orientat a l’ús en ordinadors personals.
• La llista és enorme i amb els anys no para de créixer: Deepin, MX Linux, PureOS, Kali Linux, SteamOS i moltes altres estan també basades en Debian.

Versions de Debian

Debian 1.1 (Buzz)

Debian 1.1 ( Buzz ), publicat el17 de juny de 1996, contenia 474 paquets. Debian va completar la seva transició al format binari ELF i va utilitzar el kernel de Linux 2.0.

Debian 1.2 (Rex)

Debian 1.2 ( Rex ), publicat el12 de desembre de 1996, contenia 848 paquets mantinguts per 120 desenvolupadors.

Debian 1.3 (Bo)

Debian 1.3 ( Bo ), publicat el5 de juny de 1997, contenia 974 paquets mantinguts per 200 desenvolupadors.

Debian 2.0 (Hamm)

Debian 2.0 ( Hamm ), publicado24 de juliol de 1998, contenia més de 1.500 paquets mantinguts per més de 400 desenvolupadors. S’ha realitzat una transició a libc6 i Debian s’ha adaptat a les arquitectures Motorola 68000 (m68k).

Debian 2.1 (Slink)

Debian 2.1 ( Slink ), publicado9 de març de 1999, contenia aproximadament 2250 paquets. El front-*end de APT es va introduir com un sistema de gestió de paquets i Debian es va traslladar a les arquitectures Alpha i SPARC .

Debian 2.2 (patata)

Debian 2.2 ( Potato ), llançat el 14 y15 d’agost de 2000, contenia 2.600 paquets mantinguts per més de 450 desenvolupadors. Els nous paquets inclouen GDM Display Manager , OpenLDAP Directory Service , programari de seguretat OpenSSH i Postfix Mail Transfer Agent (MTA) . Debian s’ha adaptat a les arquitectures PowerPC i BRAS .

Debian 3.0 (Woody)

Debian 3.0 ( Woody ), llançat el19 de juliol de 2002, contenia aproximadament 8.500 paquets mantinguts per més de 900 desenvolupadors. Es va introduir KDE i Debian es va adaptar a les següents arquitectures: IA-64 , PA-RISC (hppa), mips i mipsel i IBM AQUESTA / 390 (s390) .

Debian 3.1 (Sarge)

Debian 3.1 ( Sarge ), publicado6 de juny de 2005, contenia l’equivalent a 15,400 paquets. Es van introduir debian-*installer i Openoffice.org .

Debian 4.0 (Etch)

Debian 4.0 ( Etch ), publicat el8 d’abril de 2007, contenia aproximadament 18.000 paquets mantinguts per més de 1.030 desenvolupadors. Debian es va migrar a l’arquitectura x86-64 (amd64) i es va eliminar la compatibilitat amb les arquitectures Motorola 68000 (m68k).

Debian 5.0 (Lenny)

Debian 5.0 ( Lenny ), publicat el14 de febrer de 2009, contenia més de 23.000 paquets. Debian va ser adaptat a l’arquitectura ARM EABI (“armel”).

Debian 6.0 (apretar)

Debian 6.0 ( Squeeze ), publicado6 de febrer de 2011, contenia més de 29.000 paquets. Es va introduir el navegador web Chromium i Debian es va traslladar als nuclis kfreebsd-*i386 i kfreebsd-*amd64 i es va donar suport a les arquitectures Alpha , i es va suspendre PA-RISC (hppa).

Debian 7 (sibilante)

Debian 7 ( Wheezy ), publicado4 de maig de 2013, contenia més de 36.000 paquets. S’ha agregat compatibilitat amb UEFI i Debian s’ha adaptat a les arquitectures armhf i IBM AQUESTA / 390 (s390x) .

Debian 8 (Jessie)

Debian 8 ( Jessie ), llançat el 25 y26 d’abril de 2015, contenia més de 43.000 paquets, amb systemd instal·lat de manera predeterminada en lloc de init . (Els paquets sysvinit i upstart es proporcionen com a solucions alternatives). Debian s’ha adaptat a les arquitectures ARM64 i ppc64le, mentre que el suport per a IA-64 , kfreebsd-*amd64 i kfreebsd-*i386 , IBM AQUESTA / 390 (s390) (només variants de 32 bits; es conserva la nova variant de 64 bits de s390x) i SPARC ha estat descontinuado.

Debian 9 (Estirar)

Debian 9 ( Stretch ), publicat el17 de juny de 2017, contenia més de 51,000 paquets, inclou moltes actualitzacions, inclòs el kernel de Linux en la versió 4.9, systemd 232, apt 1.4, GCC 6.3.0, PHP 7.0, Python 2.7.13 i 3.5.3, Apatxe 2.4.25, Nginx 1.10. 3. MariaDB ara reemplaça MySQL per defecte . Debian va ser portat a l’arquitectura little endian MIPS de 64 bits (ja existia en altres tipus de MIPS) i ja no és compatible amb PowerPC de 32 bits (però continua existint en PowerPC de 64 bits)

Debian 10 (Buster)

Debian 10 ( Buster ) es va publicar el6 de juliol de 2019, conté més de 57.700 paquets. Incloent el kernel de Linux en la versió 4.19, PHP 7.3, Python 3.7.3, Apatxe 2.4.38, Nginx 1.14 …

A continuació es mostra la llista d’arquitectures admeses oficialment per Debian 10:

PC de 32 bits ( i386) i PC de 64 bits ( amd64)
BRAÇ de 64 bits ( arm64)
BRAÇ EABI ( armel)
ARMv7 (ARM amb unitat de càlcul flotant armhf)
MIPS ( mips(*big endian – big endian en anglès) i mipsel(*little endian – little endian en anglès))
MIPS little-*endian de 64 bits ( mips64el)
PowerPC little-*endian de 64 bits ( ppc64el)
IBM System z ( s390x)

Debian 11 (Bullseye)

Debian 11 (Bullseye) és la pròxima versió del sistema operatiu.

En fase de “congelació” (“congelada” per a la prova) des del 12 de gener de 2021, la data de llançament de la seva versió estable està fixada en 14 d’agost de 2021.

A continuació es mostra la llista d’arquitectures admeses oficialment per Debian 11:

PC de 32 bits ( i386) i PC de 64 bits ( amd64)
BRAÇ de 64 bits ( arm64)
BRAÇ EABI ( armel)
ARMv7 (ARM amb unitat de càlcul flotant armhf)
MIPS mipsel( little endian )
MIPS little-*endian de 64 bits ( mips64el)
PowerPC little-*endian de 64 bits ( ppc64el)
IBM System z ( s390x)

fgarola

Programador de videojocs, Creador de pàgines Web, Desenvolupador d’aplicacions per Android.